«A les primeres
pàgines vaig saber que era el llibre que havia de llegir: es va obrir un món d’idees
que em va activar una memòria que tot just freqüentava, capaç de posar en
moviment imatges que es reflectien les unes amb les altres, i cadascuna ocupava
el lloc just per mantenir la seva diferència i combinar-se i confondre’s
amb la resta. Però no era una idea, ni
un sentiment, ni una premonició, i com que no tenia nom,anava i venia de la
imaginació al càlcul sense saber què resultaria de tot el garbuix de pensaments
que tan sovint m’assaltaven l’enteniment».
Antoni Marí, Llibre
d'Absències. Tusquets. 2013
«Un buen libro,
Marcus, no se mide sólo por sus últimas palabras, sino por el efecto colectivo
de todas las palabras precedentes. Apenas medio segundo después de haber
terminado el libro, tras haber leído la última palabra, el lector debe sentirse
invadido por un fuerte sentimiento; durante un instante, sólo debe pensar en
todo lo que acaba de leer, mirar la portada y sonreír con un gramo de tristeza
porque va a echar de menos a todos los personajes. Un buen libro, Marcus, es un
libro que uno se arrepiente de terminar».
Jöel Dicker, La
verdad del caso Harry Quebert. Alfaguara. 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario